ENTREVISTA: DESCOBRIM LA RESTAURACIÓ DELS TRENS

ENTREVISTA: DESCOBRIM LA RESTAURACIÓ DELS TRENS

14/11/2023                                                    

 

 

DESCOBRIM LA RESTAURACIÓ DELS TRENS NAPOLITANS AMB EN GUILLEM ADROVER

                                        

 

Aquest any s’ha reprès la restauració dels cotxes napolitans  del dipòsit de trens de Son Carrió. Aquests trens varen circular per Portugal fins al 2002. Circulaven estirats, primer per una màquina de vapor i després per una locomotora diesel. Després de ser abandonats, a l’any 2017, la fundació ferrocaib els va adquirir pel futur museu històric de Mallorca. Uns anys després aquests dos cotxes, varen sofrir un acte de vandalisme, varen ser grafiteats. La restauració està liderada per en Guillem Adrover.

 

Aina Roig/Xavi Robles: Bon dia Guillem! Et podries presentar breument i explicar-nos des de quan ets restaurador de trens?

Guillem  Adrover: Bé, jo som en Guillem Adrover, som de Porreres i jo me dedico a la restauració de cotxes i motos clàssiques. Això de restaurar trens, va ser una oportunitat que me varen oferir. Jo, la feina de restauració de trens no la coneixia com a tal, però bé, al cap i a la fi, ve a ser la mateixa feina de restauració que puguis fer a un cotxe. El que passa, és que el tren és molt més gran i la feina és més llarga, però bé,  la feina és pràcticament la mateixa.

 

AR/XR: Perquè estau fent la restauració d’aquest tren?

GA: El que volen fer, és conservar tot el patrimoni ferroviari de Balears que es troba en aquest dipòsit. aquí. La idea és​ que en un futur es pugui posar en marxa la locomotora i enganxar-li aquests dos vagons que estam restaurant. Després quan hi hagi la via montada fins a ​Son Carrió poder oferir aquest tren com a atracció turística. És a dir, poder fer una petita ruta en tren, fins on arribi la via amb aquests trens d’època.

 

AR/XR: Quin dia es va començar la restauració i quin dia teniu previst acabar-la?

GA: Ui! la restauració es va començar per octubre. A principis d’octubre, es va començar amb el tema d’emmasillar. Prèviament, l’any passat, no l’any passat no, fa una partida d’anys, bé, no me'n recordo exactament, van procedir a despintar-lo totalment, perquè estava pintat amb grafitis i tenia un poc d’òxid. Si tot anàs perfecte amb el tema econòmic, perquè se necessiten bastants de doblers per dur a terme aquesta restauració, jo crec que el que seria carroceria, xapa i pintura  en qüestió de dos o tres mesos estaria acabat. Després hi ha el tema de mecànica, arreglar el motor, això ja es tema dels mecànics. Les gomes que s'haurien de canviar perquè són velles i d’altres coses. Per posar-lo en marxa i en funcionament no ho sé, no ho sé perquè depèn del motor i diferents coses. De xapa i pintura en qüestió de dos, tres mesos estaria acabat.

 

AR/XR: Quin procés seguireu per restaurar aquest tren?

GA: Com vos deia, inicialment vàrem començar pelant-lo tot, desmuntant portes, finestres, tot lo que no fos de carrosseria diguem. El vàrem​ pelar completament 4 joves i jo, una vegada es va pelar varen mirar les zones on hi havia òxid. Com que era un òxid superficial simplement va ser llevat. Després​​ donàrem ​dues o tres mans d’imprimació depenent de la zona. Una imprimació que es epoxi i fa que l'òxid no torni a sortir. Una vegada vàrem​ acabar​ aquesta part en qüestió de temps vàrem començar amb aquesta capa que estem ara, que es masilla. Primer passam un paper de vidre molt finet per a què l’imprimació quedi. S’ha de retxar perquè si no la masilla no s’aferra. Així, es fa una passada de paper de vidre per tot, se dona massilla per tot i procedim a fregar. Una vegada està tot igualat se torna a donar una imprimació, aquesta imprimació es un poquet més gruixada i és per quan es pinta evitar que la massilla vulgui xupar la pintura. Una vegada s’ha donat aquesta imprimació o aparejo (com se diu de vegades per no confondre amb l’epoxi inicial), tot això se torna a fregar amb una paper de vidre encara més fi i se tapen finestres i tot el que no s’ha de pintar. Després ja se pot pintar dels colors que prèviament han decidit que es pintaria i una vegada pintat, montar-ho i a circular.

 

AR/XR: Quin és el pressupost de la restauració i quina entitat ho financia?

GA: Ui! No ho sé! Això ho maneja en Guillem Febrer, que és el president de la fundació Ferrocaib i és qui s’encarrega del tema econòmic.

 

AR/XR: Què penses de l’acte de bandalisme?

GA: Bé tot el que és vandalisme no ens agrada. A més, fer vandalisme a peces clàssiques com aquestes que són patrimoni i que s’han de conservar, no ens pareix gens bé. No volem actes de vandalisme com aquests.

 

AR/XR: Et va sorprendre que en aquest espai hi hagués una escola?

GA: Molt, em va sorprendre molt, esperava, esperava trobar… bé, qualsevol cosa relacionada amb trens. ​Em va sorprendre molt trobar tota aquesta maquinà​ria que hi ha aquí dins, però sobretot trobar una escola dins aquesta nau on feim la restauració dels trens, em va sorprendre encara molt més.

 

AR/XR: Ens vols explicar alguna cosa més que trobis important per a l’entrevista?

GA: Bé, crec que està més o menys tot explicat. Estic content de que hi hagi nins per aquí perquè no em sento tot sol. Em sento més acompanyat maldament cadascú es dediqui a lo seu, jo aquí i vosaltres allà. Segurament jo faig un poc de renou i pols vos dec molestar, però bé tot i així crec que va la pena. 

 

En conclusió ara ja coneixem millor la feina de restaurador de trens antics gràcies a en Guillem Adrover, i també sabem més els plans de futur per a les napolitanes. Esperem que en un futur no molt llunyà poguem gaudir d’un tour pels pobles de llevant amb els napolitans, i que tot vagi segons el previst.